Cristina Guriérrez, la directora

Inicio > ¿Quiénes somos? > Cristina Guriérrez, la directora

 

Sobre mi

Em defineixo com una persona optimista, perseverant, proactiva i molt pencaire. La meva visió de la innovació és la de crear noves solucions per les dificultats educatives que em trobo en el dia a dia amb els infants i joves. Al llarg de la meva trajectòria he liderat la creació del Mètode La Granja©, basat en l'educació emocional i tastat durant 13 anys amb els més de 10.000 alumnes de 3 a 14 anys que cada any fan les seves colònies a La Granja. El Mètode La Granja© consisteix no només en una fòrmula per educar, sinò en com formar en 3 mesos cada any a nombrosos equips per convertir-los en educadors emocionals que poden desenvolupar el Mètode amb rigurositat i resultats provats científicament*. Em considero primer i abans de tot Educadora Emocional, i després tota la resta: directora de La Granja, divulgadora mediàtica i escriptora de llibres i contes educatius, amb la intenció de compartir el que sé i a mi em funciona amb els nens per modificar les seves actituds i comportaments.
 
Pots clicar aquí per veure algunes conferències que he fet ("Entrenar els fills per la vida" a l'Education Talks de la Universitat Abat Oliba o "La comunicación, gran aliada de la comunicación" a Gestionando Hijos), llegir les cartes als diaris que he escrit o escoltar algunes de les entrevistes a la ràdio que m'han fet.
 

Tres coses que he après:

 
1- Els nens són l'essència de l'humanitat
Sí, ho són. Ho veig cada dia perquè a més tinc la sort de veure'ls interactuar amb la natura, amb els animals i els cavalls... i és quan són més ells, quan se senten més en harmonia, més tranquils, com si estiguessin per fi on la seva naturalesa d'infants els diu que han d'estar, al bosc, sense presses, sentint el fred a la cara, l'olor a humitat i el silenci que els permet escoltar-se. Me n'adono que entenent i coneixent els nens m'és fàcil entendre l'essència dels humans i veure clarament què és el que ens mou a les persones; la curiositat pel descobriment (tot i que a mesura que creixem el sistema educatiu sovint s'ha ocupat d'esterilitzar aquestes inclinacions naturals).
Quan pel motiu que sigui deixem de sentir aquesta curiositat, aquesta il.lusió per sorprendre'ns, allò de somiar desperts per coses o causes impossibles, és com si les persones ens adormissin, com si deixessim de ser nosaltres per convertir-nos en algú que de vegades no sabem ni qui és, algú que es passa la vida amb presses i corrent a per arribar a temps a un lloc que algú li ha dit que ha d'arribar, tot i que aquest algú es va oblidar de dir-li "per a què". I poc a poc i sense adonar-nos substituim els somnis i la passió per angoixa, com si fos el que "toca", mentre ens oblidem que la nostra essència és el descobriment i la curiositat, i la creativitat que es deriva per poder arribar a ser nosaltres mateixos, únics, amb un paper especial al món, reservat només per a nosaltres... però que sovint ni arribem a descobrir. I el pitjor de tot és que insistim en que això es repeteixi en els nostres fills i filles, convertir-nos nosaltres en aquell algú.
 
2- Si alguna cosa no et funciona, canvia-la. Els nens són un mirall
Encara recordo la meva sensació d'impotència quan veia que no aconseguia els meus objectius amb la canalla. Ràbia, tristesa, frustració, donar al culpa als demés (la societat, els pares, la tele, els polítics..). Però la queixa no m'era gens efectiva perquè els problemes seguien allà. Fins que un bon dia vaig deixar de queixar-me i em vaig preguntar "què puc fer que encara no hagi fet, que encara no hagi provat, què puc fer de diferent?" I una finestra es va obrir davant meu, vaig començar a actuar i a formar-me. Vaig provar de tot, fins que alguna cosa em va funcionar. Els nens són com un mirall, on es reflexa tot el que tu ets, són com el cotó, que no enganya... simplement reflexen. Si vull saber alguna cosa de mi, estic amb els nens una estona i tinc la resposta. M'agrada recordar que " encara que la meva finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran". Doncs això, els nens m'ajuden a fer gran la finestra... fins i tot a saltar fóra. I això és el que faig saltar amb la seva ajuda!!!
 
3- La gran capacitat que tenen tots els infants per pensar i deduir.
Una nena de 8 anys em va dir "he deixat la por la bosc, no la vull amb mi", Un altre de 10 anys em va preguntar "quin és el sentit de la vida?"... tinc desenes de preguntes com aquestes... quants adults no hem estat capaços ni de questionar-nos això? La capacitat la tenen, la veig cada dia i en tots els nens, en tots quan se'ls dóna el temps i l'espai. El dia que vaig deixar de parlar per preguntar, la meva vida com a educadora va canviar per sempre. Aquest va ser el secret, i és el secret de La Granja, nosaltres no parlem, nosaltres preguntem convertint als infants en els protagonistes, en els actors de cada escena. I llavors sorgeixen els diamants en brut que cadascú porta a dins, amagat, silenciat. I llavors flipo i me n'adono que tinc la millor feina del món mundial!
 
*Estudi Científic d'avaluació del Mètode La Granja© realitzat epl GROP, grup de recerca en Orientació Pedagògica de la Universitat de Barcelona (Novembre 2017), sobre una mostra de 132 nens
 
 
 
Pots clicar aquí per veure algunes conferències que he fet ("Entrenar els fills per la vida" a l'Education Talks de la Universitat Abat Oliba o "La comunicación, gran aliada de la comunicación" a Gestionando Hijos), llegir les cartes als diaris que he escrit o escoltar algunes de les entrevistes a la ràdio que m'han fet.