Cristina Gutiérrez, the director

Home > Who we are > Cristina Gutiérrez, the director

 

Sobre mi

Me defino como una persona optimista, perseverante, proactiva y muy trabajadora. Mi visión de la innovación es la de crear nuevas soluciones para las dificultates educativas que me encuentro en el día a día con los niños y jóvenes. A lo largo de mi trayectoria he liderado la creación del Métode La Granja©, basado en la educación emocional y probado durante 13 años con los más de 10.000 alumnos de 3 a 14 años que cada año hacen sus colonias escolares en La Granja. El Método La Granja© consiste no solo en una fórmula para educar, sino también en cómo formar en 3 meses cada año a numerosos equipos para convertirlos en educadores emocionales que pueden desarrollar el Método con rigurosidad y resultados probados científicamente*. Me considero primero y antes de todo Educadora Emocional, y después todo el resto: directora de La Granja, divulgadora mediática y escritora de libros y cuentos educativos, con la intención de compartir lo que sé y a mi me funciona con los niños para modificar sus  actitudes y comportamientos. También soy la responsable del proyecto de educación emocional de Masia 360 del FCBarcelona y editora de la publicación Va de Educación desde el año 2.004. 
 
Puedes clicar aquí para ver algunas conferencias  ("Entrenar els fills per la vida" en Education Talks de la Universitat Abat Oliba o "La comunicación, gran aliada de la comunicación" en Gestionando Hijos), leer las cartes als diaris que he escrito o escuchar algunas de las entrevistes a la ràdio .
 
 

Tres cosas que he aprendido:

 
1- Los niños son la esencia de la humanidad
Sí, lo son. Lo veo cada día porqué además tengo la suerte de verlos interactuar con la naturaleza, con los animales y los caballos... y es cuando son más ellos, cuando se sienten más en armonía, más tranquilos, como si estuvieran por fin donde su naturaleza de niño les dice que han de estar, el bosque, sin prisas, sintiendo el frío en la cara, lel olor a humedad... i el silenci que els permet escoltar-se. Me n'adono que entenent i coneixent els nens m'és fàcil entendre l'essència dels humans i veure clarament què és el que ens mou a les persones; la curiositat pel descobriment (tot i que a mesura que creixem el sistema educatiu sovint s'ha ocupat d'esterilitzar aquestes inclinacions naturals).
Quan pel motiu que sigui deixem de sentir aquesta curiositat, aquesta il.lusió per sorprendre'ns, allò de somiar desperts per coses o causes impossibles, és com si les persones ens adormissin, com si deixessim de ser nosaltres per convertir-nos en algú que de vegades no sabem ni qui és, algú que es passa la vida amb presses i corrent a per arribar a temps a un lloc que algú li ha dit que ha d'arribar, tot i que aquest algú es va oblidar de dir-li "per a què". I poc a poc i sense adonar-nos substituim els somnis i la passió per angoixa, com si fos el que "toca", mentre ens oblidem que la nostra essència és el descobriment i la curiositat, i la creativitat que es deriva per poder arribar a ser nosaltres mateixos, únics, amb un paper especial al món, reservat només per a nosaltres... però que sovint ni arribem a descobrir. I el pitjor de tot és que insistim en que això es repeteixi en els nostres fills i filles, convertir-nos nosaltres en aquell algú.
 
2- Si alguna cosa no te funciona, cámbiala. Los niños son un espejo.
Encara recordo la meva sensació d'impotència quan veia que no aconseguia els meus objectius amb la canalla. Ràbia, tristesa, frustració, donar al culpa als demés (la societat, els pares, la tele, els polítics..). Però la queixa no m'era gens efectiva perquè els problemes seguien allà. Fins que un bon dia vaig deixar de queixar-me i em vaig preguntar "què puc fer que encara no hagi fet, que encara no hagi provat, què puc fer de diferent?" I una finestra es va obrir davant meu, vaig començar a actuar i a formar-me. Vaig provar de tot, fins que alguna cosa em va funcionar. Els nens són com un mirall, on es reflexa tot el que tu ets, són com el cotó, que no enganya... simplement reflexen. Si vull saber alguna cosa de mi, estic amb els nens una estona i tinc la resposta. M'agrada recordar que " encara que la meva finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran". Doncs això, els nens m'ajuden a fer gran la finestra... fins i tot a saltar fóra. I això és el que faig saltar amb la seva ajuda!!!
 
3- La gran capacidad que tienen todos los niños para pensar y deducir.
Una nena de 8 anys em va dir "he deixat la por la bosc, no la vull amb mi", Un altre de 10 anys em va preguntar "quin és el sentit de la vida?"... tinc desenes de preguntes com aquestes... quants adults no hem estat capaços ni de questionar-nos això? La capacitat la tenen, la veig cada dia i en tots els nens, en tots quan se'ls dóna el temps i l'espai. El dia que vaig deixar de parlar per preguntar, la meva vida com a educadora va canviar per sempre. Aquest va ser el secret, i és el secret de La Granja, nosaltres no parlem, nosaltres preguntem convertint als infants en els protagonistes, en els actors de cada escena. I llavors sorgeixen els diamants en brut que cadascú porta a dins, amagat, silenciat. I llavors flipo i me n'adono que tinc la millor feina del món mundial!
 
*Estudio Científico de avaluación del Método La Granja© realizado por el GROP, grup de recerca en Orientació Pedagògica de la Universidad de Barcelona (Novembre 2017), sobre una muestra de 132 niños