15/07/2017

Aquest conte breu està dedicat als que sempre es queixen de la seva mala sort; per llegir a classe o a casa: Bona Sort, Mala Sort...qui sap?

 

“ Hi havia una vegada un home que vivia en un petit poble de muntanya amb el seu fill. El poble era tranquil i no hi passava gran cosa, però un dia va aparèixer a la caseta de pare i fill un bell cavall, d’unes fortes potes i un pelatge molt lluent.

La gent del poble al veure-ho va quedar meravellada per la fortuna que aquesta família havia tingut i van expressar-los la seva sorpresa exclamant:

- Quina bona sort que heu tingut!

Al sentir això, el pare sense immutar-se va contestar:

- Bona sort, mala sort, qui ho sap!

Al següent dia, quan el poble es va haver despertat van comprovar que a la quadra on hi havia el cavall, aquest no hi era, i és clar, van comprovar que el cavall havia escapat durant la nit. Aleshores, el poble, desconsolat, va expressar-li la seva tristesa, tot dient-li a l’home:

- Quina mala sort que he tingut!

L’home, altra vegada sense reaccionar, va replicar:

- Bona sort, mala sort, qui ho sap!

Al cap d’uns dies, quan el poble ja gairebé no parlava de l’assumpte, l’home es va trobar a la seva propietat uns quants cavalls que veien amb el que havia escapat feia uns dies. El poble, ple de joia va cridar:

- Quina bona sort que heu tingut!

Com en altre ocasió, l’home va dir:

- Bona sort, mala sort, qui ho sap!

L’endemà al matí, com ja havia passat en la darrera ocasió, tots els cavalls excepte un van marxar, i el poble altra vegada va reiterar-li a l’home:

- Quina mala sort!

L’home, com sempre va dir:

-Bona sort, mala sort, qui ho sap!

Un dia, el fill de l’home va pujar al cavall que els quedava i va començar a cavalcar, però la fortuna o la mala fortuna van fer que caigués del cavall i es trenqués una cama. Tot el poble, quan s’assabentà de la notícia van anar a veure el pobre fill que descansava estirat al llit i van dir-li al seu pare:

- Quina mala sort que heu tingut!

El pare va respondre com sempre:

- Bona sort, mala sort, qui ho sap!

Al cap d’uns mesos, arribaren al poble uns secretaris del Rei reclutant gent jove per anar a la guerra que s’havia lliurat entre el país veí i el seu, i el fill de l’home va ser declarat inútil degut a la invalidesa de la seva cama per a poder combatre a la guerra. Quan tot el poble va saber la notícia van exclamar sense pensar-s’ho:

- Quina Bona sort que heu tingut!

I l’home, només va dir:

- Bona sort, mala sort, qui ho sap! “