Resultats

Inici > Mètode La Granja > Resultats

Com podem mesurar els resultats? A nosaltres el que ens funciona i ens guia és el que els mateixos nens i joves ens diuen.

Quina prova hi ha més fiable que les seves paraules?

 

  • “Hem fet treball en equip, hem après a confiar en els altres. En tot jo pensava que no ho aconseguiríem... però m’equivocava” Camila, Vilomara, FP (16 anys).
  • "L'empatia és el primer pas del camí cap els altres" Laia, 9 any.
  • "Ara veig que on no arribo sola, en equip sí" Paula, 2n ESO, IES Jaume I (12 anys).
  • “Si no t'estimes a tu mateix, no podràs fer coses extraordinàries" George, 13 anys. Institut Arnau Cadell.
  • "M'ha agradat molt fer el pont xinès perquè he pogut dir el que tenia dins del cor" Oriol, 4t, Vall de Néspola (9 anys).
  • "He après a respectar el ritme de les persones" Erika, Josep Masclans, 3r (8 anys).
  •  "He après que l'important no és ser el primer, sinó passar-t'ho bé i estar content amb tu mateix" Irene, Can Llong, 4t (9 anys).
  • "Que la nostra opinió no sempre ha de ser la correcte, escoltant als altres ens podem adonar de moltes coses" Martina, Sant Jordi, 5è (10 anys).
  • "He après que no tinc paciència i que per això em frustro" Sergio,  Montserrat Miró i Vila , 1r ESO (11 anys). 

I AMB ELS ADULTS TAMBÉ FUNCIONA!

  • Anna Fernandez. Alumne Màster Ed.Emocional. Outdoor Training amb l' Universitat de BCN. 

LA POR JA NO EM FA POR:   De sobte el cor s´accelera. Ja no sents res de l´exterior. Només una veu interna -”No puc. Impossible”-.La suor a les mans, el bateg encara més ràpid. Però…-“I si pogués?”- En qüestió de segons la teva mà s´aixeca. Acceptes el repte. Afrontes la por, la teva, la que sents a dins. Les cames tremolen i vols tirar enrera però  no estàs sol. El grup et recolza, t´anima. I no saps molt bé com, estàs mirant la por a la cara.  I saps què?, ella té més por que tu. Desapareix i et sents lliure. No ho pensis dos cops. Mira les teves pors directamente als ulls. Amb la teva força i les mans amigues la por deixa de fer por.  Gràcies per ajudar-me a mirar les meves pors directament als ulls

  • Noemí Ezequiel Germes. Alumna Màster Ed.Emocional U.B, Tècnic en Integració Social, Mestra d’Educació Especial. 

El cap de setmana va ser un cúmul de “darse cuentas”. Tanmateix, fou un cap de setmana ple d’experiències positives on el treball en equip i el compartir les experiències van donar l’oportunitat per aprofundir en l’autoconeixement, en el conèixer el grup aportant sens dubte  una cohesió grupal. Passats uns dies i pensant en els “darse cuentas” m’enduc un aprenentatge significatiu que m’ha brindat la oportunitat de ser més conscient de qui sóc, del que sóc, per què sóc com sóc, de les fortaleses, de les coses a millorar i el que encara és més important des d’on faig les coses. Per això i molt més... gràcies!