Projecte Petits Grangers, per a nens d'1 i 2 anys

Inici > Activitats > Petits Grangers > Projecte Petits Grangers, per a nens d'1 i 2 anys

En aquest Projecte treballem amb la natura com la nostra aula per aprendre, i els animals són els grans aliats. L'educació emocional forma part de la nostra metodologia, ja que està implícita en el nostre dia a dia. Cada activitat que fem té una INTENCIÓ concreta (relacionada amb l’educació emocional o amb l’entrenament d’habilitats). Per poder aconseguir l’objectiu de cada activitat els educadors estem formats en educació emocional i entrenats en el MIRAR I VEURE.

 

  • QUÈ ÉS MIRAR I VEURE? MIRAR és la visió objectiva de la realitat, per exemple, mirem com posen palla a la vaca i com apropen les seves mans a la seva boca. VEURE és la interpretació d’aquella realitat, el sentit que tu li dones, per exemple, veiem que estan concentrats i atents a tots els moviments de la vaca, o que senten por, o que els encurioseix el moviment de la boca a l'hora de mastegar.
  • EL REFORÇ POSITIU En aquest Projecte els nens i nenes reben contínuament reforç positiu per part de les educadores emocionals (això ho fas molt bé, m'agrada molt com em parles...), i practiquen l'escolta activa (quan juguem a escoltar el silenci del bosc o el soroll de les fulles o busquem els ocells que canten).També entrenem amb ells habilitats com l’atenció a tot allò que els envolta (la natura canviant, els animals etc) amb l’objectiu de millorar l’autoestima i l’empatia.
  • LA COMPETÈNCIA DE LA CONSCIÈNCIA EMOCIONAL El primer pas per ser una persona intel·ligentment emocional és treballar la consciència emocional, imprescindible per aconseguir l’autoconeixement (qui sóc, què vull fer i per a què ho vull?).
  • Un dels tallers que utilitzem per aconseguir-ho és el “COM EM SENTO?”. Cada matí dediquem una estona a identificar les emocions bàsiques que els alumnes senten (trist, enfadat, content), i les etiquetem per prendre consciència emocional. A mesura que el seu nivell maduratiu evoluciona aconseguim que també identifiquen l’emoció que senten els companys per tal d’entrenar l’habilitat de l’empatia per a que siguin capaços de posar-se en el lloc de l’altre. L’empatia és una habilitat del tot necessària per tenir competències socials. A partir dels 2 anys, habitualment, ja podem començar a entrenar l’autoregulació emocional amb els nens i nenes.
  • L'ENTORN NATURAL, LA MILLOR AULA PER APRENDRE Una de les eines més poderoses que tenim és l’entorn natural que ens envolta. Dia a dia, els nostres nens s’han d’enfrontar als diferents obstacles que la natura els proposa (branques, desnivells, pedres, bassals d’aigua,...) amb l’acompanyament de les educadores, que contínuament els animen a seguir caminant cap endavant. La intenció és la de potenciar la fortalesa interior, l’autonomia i el SÍ, PUC, aconseguint reforçar de manera notable la seva autoestima i autonomia.
  • ENTRENEM HABILITATS Contínuament entrenem les habilitats personals i socials mitjançant la realització de les activitats que fem durant el dia. Les principals habilitats que entrenem amb intenció són: l'autoestima, la seguretat en ells mateixos, l'autonomia, la creativitat, l'empatia, l'adaptabilitat, la concentració, l'atenció i l'escolta activa. La psicomotricitat es desenvolupa de manera notable en el dia a dia, aconseguint resultats sorprenents. També potenciem les habilitats innates que tenen les criatures com l'automotivació, la curiositat i les ganes d'aprendre.
  • SUPERAR LES PORS Algunes activitats tenen com a objectiu la superació de les pors (pujar a cavall, tocar la vaca, donar de menjar a les cabres etc...). Ens basem en la concreció de les pors que senten (tinc poc a la boca del cavall, en comptes del tinc por als cavalls, per exemple). El fet de no generalitzar provoca identificar amb concreció una por, posar-li un límit, fer-la conscient amb el nostre cervell racional amb l’objectiu de que aquesta por no els domini, sinó que siguin ells qui dominen les seves pors. Quan més concretem les pors, menys pors senten (quan més generalitzen les pors, més perill de que aquestes tinguin un efecte contaminant a altres aspectes de la seva vida; tinc por als cavalls, i als gossos, i a tots els animals, per exemple). Com ho fem? Exemples concrets: Treballem amb el cavall de manera progressiva. Al principi l’observem, el toquem, ens hi apropem, i finalment, arriba el dia que hi pugem a dalt, i fins i tot som capaços de fer-lo caminar. Sempre amb el feedback constant de les educadores emocionals per fer-los conscient d’allò que senten inconscientment. Ens endinsem dins del bosc, i és allà on les emocions que més podem observar en els nostres nens i nenes son la felicitat, la sorpresa, l’alegria o la por, que els fa estar en estat d’atenció. Al bosc veiem que la creativitat els envaeix, i que amb qualsevol pal, pedra o fulla, son capaços de d’inventar. Al bosc s’hi senten lliures. Quan un nen cau a terra l’educadora no posa especial atenció a la seva caiguda, sinó i especialment a com s'aixeca i segueix endavant. És en aquest últim aspecte on els nens i nenes reben reforç positiu constant per fer visible la seva valentia en aixecar-se i seguir caminant.
  • ELS PARES I MARES: Una de les potes importants sobre la qual es recolza aquest projecte és amb la relació amb els pares i mares. Mitjançant el feedback diari amb la família traspassem tota la informació que tenim del fill o filla, tant a nivell de comportament i actitud com en les habilitats i talents que observem en ells. Els pares també comparteixen amb les educadores la informació i les seves observacions per tal de treballar junts i en equip. Una de les nostres màximes és que l'educació d'un nen és com un pont amb dues columnes, família i escola, si una d’aquestes columnes és mou, el pont poc estable.

Si haguéssim de resumir, diriem que aquest Projecte pretén crear les bases de l’autoconeixement mitjançat la consciència emocional i l’entrenament d’habilitats personals i socials amb la gran ajuda de la natura, els animals i els cavalls.